L’Olga Llobet, mare del Pau, participant dels Jocs, ens explica què aporta l’esport al seu fill i per què la inclusió és una oportunitat per a tothom.
Del 9 al 12 d’octubre, Tarragona ha acollit la 13a edició dels Jocs Special Olympics, una trobada esportiva que reuneix persones amb discapacitat intel·lectual de diferents indrets per competir en diverses disciplines, gaudir de l’esport i compartir experiències.
Entre els participants hi ha hagut diversos nois i noies vinculats a l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil (ACSXF), tots ells han compartit aquesta experiència amb altres esportistes. La seva participació ens convida a posar el focus no només en la competició, sinó també en tot allò que l’esport pot aportar: confiança, autonomia, relacions socials i oportunitats per participar activament en la comunitat.
Per conèixer de més a prop què significa viure una experiència com aquesta, parlem amb la mare del Pau i membre de l’ACSXF, l’Olga Llobet que ens explica com ho ha viscut la seva família i què representa l’esport en el dia a dia del seu fill.
Què ha significat per al teu fill participar en els Special Olympics de Tarragona? Com heu viscut aquesta experiència des de la família?
Per al Pau, participar en els Special Olympics ha estat una experiència molt especial, tot i que si li preguntéssim a ell, segurament ens ho explicaria d’una manera molt més senzilla: s’ho ha passat molt bé!
Com a mare, doncs un orgull immens, veure’l participar i compartir aquests dies amb altres esportistes i sobretot gaudir, m’omple d’alegria i al final, el més important no és guanyar, sinó viure el moment i sentir-se part d’un esdeveniment tan important com els Special Olympics.
Soc la seva fan número 1, he gaudit tant com ell i m’he emocionat en totes i cada una de les competicions.
La resta de la família igual, súper fans! Han aplaudit, han cridat, han fet fotos i vídeos com si fossin periodistes…
Perquè quan el Pau guanya, guanyem tots, i quan ell és feliç, nosaltres encara ho som més!
Què aporta l’esport al seu dia a dia?
El Pau és un noi molt esportista! A banda de la natació, també fa bàsquet i futbol. L’esport li va molt bé, no només físicament, sinó també per relacionar-se amb els altres, fer amics, compartir estones i sobretot passar-ho bé.
Crec que és molt important que faci activitats que li agradin, que el motivin i que el facin sentir bé, i si, a més, es diverteix, què més podem demanar?
Al final, el més important és veure’l content i acceptar el seu ritme sense posar límits.
Què creus que significa per a les persones amb síndrome X fràgil poder participar en una competició com els Special Olympics?
Una oportunitat fantàstica per demostrar que poden fer moltes més coses que la gent pensa. Tenen les seves dificultats, és clar, però també tenen moltes capacitats i moltes ganes de fer coses!
S’han sentit protagonistes, reconeguts, valorats, han competit i sobretot han gaudit de l’esport. Tothom té dret a tenir il·lusions i somnis i el Pau i la resta de participants ho han fet, sempre amb un somriure!
Les persones amb SXF també tenen dret a participar en la societat, gaudir de l’esport i viure experiències con a qualsevol altre persona.
Com ha estat l’experiència de compartir aquest esdeveniment amb altres esportistes, famílies i equips? Hi ha algun moment que t’hagi emocionat o que recordis especialment?
Ha estat una experiència preciosa, tant per al Pau com per a nosaltres. Compartir aquests moments amb altres esportistes i famílies és molt especial, perquè al final tots vivim les mateixes emocions: nervis, il·lusió, alegria i més d’una llagrimeta!
Hi ha hagut molts moments emocionants, però si hi ha una cosa que m’agrada especialment del Pau, és la seva manera de veure l’esport. Quan acaba una competició, dona la mà als altres participants, als jutges i a les persones que li entreguen la medalla. Al company que no han quedat en primer lloc, si el veu trist, s’hi acosta per consolar-lo.
Sempre atent amb tothom!
Pel respecte, l’educació, l’empatia i el gran cor que te el Pau no hi ha medalla, per això com a mare em sento molt orgullosa de veure que, més enllà de competir, sap
respectar els altres i felicitar-los …poder no arriba sempre el primer, però per mi guanya moltes altres coses.
Què creus que encara falta perquè les persones amb síndrome X fràgil tinguin més oportunitats de practicar esport i participar en activitats inclusives?
Conscienciació, recursos, oportunitats reals perquè les persones amb discapacitat puguin accedir a l’esport en igualtat de condicions.
Per part de les administracions, entitats i clubs esportius que haurien de treballar de forma conjunta per oferir activitats adaptades a les necessitats de cada persona i informar a les famílies sobre les opcions disponibles i que no haguem de lluitar tant per trobat activitats adequades per als nostres fills.
La inclusió hauria de formar part del nostre dia a dia, del seu dia a dia, el nostre i el seu entorn.
Quin missatge donaries a altres famílies que encara no s’han plantejat que el seu fill o filla practiqui esport? Què els diries a partir de la vostra experiència?
Prova-ho! Sense por! L’esport ajuda a fer amistats, a guanyar autonomia, a pujar l’autoestima, a descobrir habilitats i a viure experiències que potser mai ens hauríem imaginat.
Com a mare els diria que confiïn en les possibilitats dels seus fills, que és normal que ens faci vertigen pensar si seran acceptats, si s’adaptaran al grup o si se’n sortiran.
Però tot l’esforç val molt la pena! I us ho dic per experiència. Quan veus el teu fill content, il·lusionat i gaudint del que fa, t’adones que totes les pors compensen.
Així que, animeu-vos-hi! I no oblideu de gaudir el camí amb ells!
La participació als Special Olympics és una oportunitat per fer visible que les persones amb síndrome X fràgil també tenen dret a gaudir de l’esport, desenvolupar les seves capacitats i compartir experiències amb altres esportistes.
Des de l’ACSXF, continuem treballant perquè les persones amb SXF tinguin més oportunitats de participar en activitats esportives, socials i comunitàries, en entorns que afavoreixin la inclusió i reconeguin les capacitats de cadascú.
