A les sortides d’oci educatiu del Programa de Socialització Inclusiva (PSI) treballem diversos aspectes per afavorir la millora de les habilitats socials, l’autonomia personal, la presa de decisions o la relació amb companys i companyes. Ho fem combinant les accions quotidianes com agafar un bus, barrejades amb experiències menys freqüents i sorprenents que a més d’oferir uns valors i aprenentatge, trenca amb la rutina habitual.
I és que ser responsable del propi títol de transport al bus, decidir quina de les activitats creatives fer i compartir i comentar l’experiència amb la resta de persones assistents, ens fa fer passos cap a l’autonomia, socialització i inclusió efectiva i real.
Fa uns dies vam treballar tot això en un matí en contacte amb la creativitat i l’estimulació sensorial a My Little Van Gogh, un taller artístic i creatiu especialment pensat per a deixar anar tota la imaginació i expressar-se a través de diverses disciplines.
L’estimulació sensorial no es deixa de banda en cap moment, i es treballa de manera transversal en totes les activitats que ofereix l’espai com unes caixes amb textures, olors i il·luminació determinades.
Totes les activitats es fan amb companys i companyes amb qui es coincideix de preferències, aquesta és una bona manera de començar qualsevol relació. Permet vèncer la timidesa, comentar l’activitat, posar-la en comú i fins i tot promou l’ajuda mútua, si fos necessària.
També treballem la presa de decisions escollint l’activitat que més vingui de gust fer en cada moment.
Entre les propostes d’estimulació sensorial i d’expressió a disposició, hi havia un gran ventall d’opcions, algunes de caire més clàssic com la pintura sobre tela i d’altres menys freqüents com l’elaboració de plastilina casolana com a base d’una escultura en petit format, passant per murals verticals i horitzontals que es podien pintar lliurement amb les mans i els peus (descalços! ;-), pinzells i esponges. Tot de sensacions tàctils i visuals expressades en les peces que cadascú elaborava.
La satisfacció i bones sensacions que es van respirar durant la jornada queden evidents en les fotografies, on hi trobem interacció, somriures i també, per què no dir-ho, molta concentració per fer la peça artística a voluntat de cadascú ?.
El Programa de Socialització Inclusiva rep el suport de Fundació El Somni dels Nens
