Des de fa un temps a l’Associació Síndrome X Fràgil es realitza el Programa de Socialització Inclusiva (PSI). Un programa on, amb l’acompanyament de professionals, es realitzen activitats d’oci inclusiu i educatiu amb la finalitat d’empoderar als nens i nenes d’entre 6 i 14 anys, ajudant en la seva autonomia i determinació, i proporcionant experiències que els ajudin a trencar barreres que impedeixen la socialització.
El programa es realitza durant 10 sessions i el format són sortides on es combina l’educació amb el lleure.
Aquest dissabte 16 d’octubre va tenir lloc la primera sortida d’aquest curs i l’emplaçament escollit va ser la Masia de Can Mestres, un espai al barri de La Marina del Port de Barcelona amb una granja-escola i hort urbà.
Per arribar-hi, va ser necessari agafar un bus des de la plaça d’Espanya.
A les 10h del matí, tothom amb el bitllet preparat a la mà per començar la jornada treballant la rutina, conducta i l’experiència de viatjar amb el transport públic.
Pot semblar un detall sense importància però per a les persones amb la Síndrome X Fràgil, els entorns petits i tancats com poden ser els metros, busos, trens i tramvies, poden suposar espais que afloren la fòbia, sobretot social; de manera que treballar aquests aspectes és clau per poder garantir certa autonomia.
Un cop a lloc, és l’hora d’esmorzar, tothom el porta de casa i també és el moment de les presentacions. Ho fem a través de dinàmiques de joc escollit per les persones assistents.
Amb aquesta acció volem aconseguir d’una banda el fet social de la presentació i de l’altra, trencar la barrera de la timidesa i que cada persona pugui expressar la informació bàsica com és el seu nom i l’edat. D’aquesta manera, tothom ja sap com es diu qui té al costat i significa haver fet un pas per perdre la por a parlar en públic, en un espai de comunicació entre iguals i identificat com a entorn de seguretat. Tot això fa sembla la llavor de la connexió de grup que es pot desenvolupar al llarg dels dies.
També la pertinença al grup, de compartir coses en comú és un dels aspectes que es treballen en aquestes sortides, i és que la importància de que les persones ens sentim envoltades d’altres amb qui compartir habilitats i talents ens genera benestar, és un fet àmpliament conegut.
És per això, que es treballa en l’elaboració d’un diari en comú. Cada nen i nena escriu allà el que s’ha fet durant la jornada o les seves inquietuds, pensaments i neguits. D’aquesta manera, es té un element físic elaborat conjuntament que simbolitza el que els uneix a tots ells i elles. Un elements de construcció en cooperació que reforça llaços socials que potser esdevindran amistats.
Però tornem a la jornada a la pràctica. Estem a Can Mestres on visitem la granja-escola. Allà hi podrem veure ovelles, conills, oques o gallines, per posar alguns exemples.
És tracta d’una experiència rural però enmig de la ciutat de Barcelona. Els animals es poden veure (però no tocar, tot i que més d’una persona els acaronaria) i això genera una sèrie de preguntes com per exemple què mengen o com son morfològicament parlant.
La visita és lliure però nosaltres la fem en grup amb l’acompanyament d’en Josué i la Belén, dos professionals de l’Associació que són els responsables del grup.
Després passem a visitar l’hort urbà. Són conreus d’agricultura ecològica a càrrec de veïns i veïnes del barri que tenen cura de l’espai. Allà veiem d’on surten vegetals com els tomàquets, les albergínies, les cebes, els pebrots, els enciams o les mongetes, per posar només alguns exemples. Preguntem si habitualment en mengen, si els mengen cuinats o cru en amanida i si agraden o no el gust que tenen. Tot això fa que a l’haver de respondre aquestes preguntes, es generi un clima de confiança, de grup segur i de determinació per expressar els punts de vista.
Un cop acabada la visita, passem a fer una sèrie de jocs relacionats amb les activitats. Aquests els farem en parelles, d’aquesta manera es reforça la idea de complicitat amb el company o companya. De seguida, la Júlia i l’Ariadna, que són les dues noies, decideixen unir-se per fer les activitats i la resta dels assistents sí que necessiten la determinació dels professionals per fer les parelles. Encara costa trencar la barrera de la timidesa i les reserves a relacionar-se però poc a poc, a mesura que avancin les sessions, s’aniran assolint.
Els jocs proposats són variats i a la vegada relacionats amb la temàtica de Can Mestres: animals de granja i horticultura. De manera que la primera proposta és reunir les peces correctament d’un puzzle per a que el resultat sigui un dels animals que s’han vist a la granja-escola. Els puzzles es realitzen en les parelles que abans hem comentat i les peces que s’han de resoldre estan adequades a les persones que els faran: des de 4 a 24 peces, segons l’edat i habilitats del moment.
No tothom pot tenir un hort urbà a casa però sí que tothom pot tenir un test on sembrar-hi una llavor. Justament això és el que es va proposar en la segona activitat. I és que cada persona es va endur a casa un test de ceràmica decorat segons el seu gust i que servirà per plantar o sembrar un vegetal i cuidar-lo, de la mateixa manera que s’ha vist que es fa a Can Mestres.
Arriba el moment del comiat però abans, els més grans del grup, fan d’ajudants de monitors i formulen 3 preguntes relacionades amb la granja i l’hort que s’ha visitat. Els petits escolten les preguntes i contesten.
A més, cada persona explica les sensacions que ha tingut, on tothom s’ho ha passat molt bé veient animals i plantes, pintant i fent puzzles.
En aquest punt es parla també de les futures activitats a fer, i és que l’autonomia i la determinació reforcen la presa de decisions.
Aquesta dinàmica també col·labora en l’eliminació de prejudicis a l’hora de relacionar-se, parlar en públic i expressar-se lliurement.
Tot plegat en un matí d’octubre assoleiat, on els pares i mares esperen a la porta de la granja per tornar a casa amb la satisfacció d’haver jugat, après, relacionat i començat el camí de la relació d’amistat amb altres persones.
