Tota persona gaudeix de tenir un entorn social, de comptar amb persones amb afinitats i interessos similars.
En etapes en que encara som infants, les amistats sorgeixen en activitats d’oci, lleure o l’escola, i és aquí on es despleguen i s’adquireixen les habilitats socials de cadascú.
Per a les persones amb Síndrome X Fràgil, les relacions socials poden suposar tot un repte, i és que són habituals episodis d’ansietat social. Davant aquest escenari, des de l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil es porta a terme el Programa de Socialització Inclusiva (PSI), on es proposa a nois i noies entre 6 i 14 anys, realitzar sortides d’oci educatiu, a través del qual es treballaran aspectes com l’escolta activa, la timidesa, la interacció, la cohesió grupal o l’apoderament i determinació, per posar només alguns exemples.
Així doncs, dissabte 6 de novembre, un grup de 6 persones es troben a la Plaça d’Espanya de Barcelona per portar a terme la sortida del mes.
Res millor per començar a conèixer-nos i incentivar el diàleg que explicar-nos la setmana durant l’estona de l’esmorzar, això fa poder estirar el fil per generar preguntes i interessar-nos per qui tenim al costat. Per exemple, si durant la setmana a més d’anar a l’escola, hem vist una pel·lícula al cine, la resta d’assistents podem preguntar quina opinió i impressió ens ha generat.
Realitzar aquests tipus d’accions fan que es creï una atmosfera de confiança i que tothom se senti més còmode amb la resta del grup. És allò de “trencar el gel”, treballant la timidesa i poder explicar-se mentres que la resta escolta, respectant el torn de paraula i afavorint la interacció.
Agafem el metro i arribem a l’equipament on farem la visita. Avui és el torn del Museu de les Il·lusions. Visitem les quatre sales temàtiques, on les pintures en 3D de les parets, fan que cobrin vida. Allà, a més de la visita vam treballar els rols de manera individual. Per exemple, l’Ariadna era l’encarregada de fer fotos mostrar-les a la resta mentre que en David explicava algunes de les pintures del museu a la resta del grup.
A través d’aquestes propostes treballem l’autonomia, l’expressió i la responsabilitat.
Tornem a la Plaça Espanya per realitzar una altra activitat relacionada amb la sortida. Per arribar-hi, agafem de nou el metro i, com sempre, practiquem l’autonomia personal a través de la responsabilitat de portar cadascú la seva pròpia targeta de transport i validar-la a les màquines.
També es desenvolupen aspectes relacionats amb l’angoixa i la fòbia social que pot generar l’acció de fer ús del transport públic, on hi ha tot de persones que no coneixem en un espai reduït i tancat.
Enfilem la recta final de la trobada d’avui creant el propi museu de les il·lusions: a través de diferents materials es generen noves propostes visuals. El resultat son obres realitzades damunt una fullola de fusta. Creativitat mode on! A més, tornem a fer ús de les habilitats socials i de comunicació: expliquem a la resta la nostra obra.
I per acabar, com sempre, fem un recull de sensacions, valoracions i punts de vista sobre la vista realitzada i s’expressen les preferències per a les properes sortides.
Tot plegat amb la mirada posada en aconseguir autonomia i determinació a través de la presa de decisions i amb la complicitat de l’equip professional de l’Associació.
